HOMES CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES. VOLEM CUIDAR LA VIDA

Aquesta concentració d'homes a favor de la cura de la vida i contra les violències masclistes no és un acte reivindicatiu sinó vindicatiu, perquè no té res a veure amb els moviments dels homes que hem vist en el passat i que, malgrat alguns canvis en positiu, res no han canviat en l'estructura de violència i poder que segueix governant el món. Diem Vindicació per ser un moviment que, per primera vegada, posa el focus en allò invisible per a nosaltres que és la cura com a eina política. 

Posar el focus en la cura de la vida per part de nosaltres els homes és realment un fet vindicatiu, perquè significa caminar plegats amb els feminismes per transcendir aquests codis de violència i poder dels uns sobre els altres. Els homes hem d’assumir les cures com a responsabilitat i justícia social amb l’objectiu de retornar a les dones els sacrificis que han assumit aquesta tasca durant segles, cosa que ha dificultat la seva emancipació. Uns codis que tenen com a resultat un seguit de greus conseqüències: violències sistemàtiques masclistes sobre les dones, traduïdes en misogínia, assassinats, violacions, discriminacions i menysteniment. 

Som aquí perquè volem contribuir a acabar amb els sexismes, els racismes, les xenofòbies, la LGTBIfòbia, el rebuig de formes no heteronormatives, l’extermini massiu del mateix planeta que ens nodreix i possibilita la vida. Som aquí contra la guerra.

Voler cuidar la vida vol dir treballar per un model de canvi social, una transformació en què es renunciï als privilegis opressius que subordinen a una part de la societat. Per una concepció de l'economia que posi la cura de les persones per sobre del benefici econòmic, que només dona poder a uns per aixafar els altres o simplement portar-los a la misèria, pobresa i fam. En definitiva, parlem de la construcció d'una democràcia de la cura, una ètica on l'amor sigui al centre, substituint la competitivitat i els privilegis apresos en una masculinitat tòxica. Són aquests valors, la cura i l’empatia, els que han de guiar la convivència.

És a dir, no només volem eliminar les divisions pel gènere, sinó fins i tot la concepció dels espais privat i públic, totalment dissociats. Perquè només hi ha un espai de vida i aquesta seria l'última frontera que hauria de caure per accedir a un nou ordre mundial: La Democràcia de la Cura de la vida. Volem treballar per aixecar un sistema nou en què la cura de la vulnerabilitat humana sigui l'objectiu; en què l'ètica de l’amor es construeixi amb el respecte a tota mena de diferència: el gaudi de la diversitat i una empatia en la qual l'escolta de l'altre sigui un objectiu. És a dir, a través d’una forma universal de no fer mal on cap ésser humà o comunitat quedi exclòs o marginat.

El NO a les violències masclistes no és, doncs, només una crida a la concentració d'homes, sinó també un compromís de canvi personal i social. I aquest canvi és fonamental, perquè fins ara alguns homes ens hem mobilitzat en diferents moviments socials, però sense alterar els fonaments que sustenten la visió patriarcal de la societat i aquest ordre social de violència i dominació. Malgrat aquest presumpte compromís amb la vida, d'una forma inconscient no hem perdut privilegis o com a màxim hem accedit a compartir-los. El masclisme, doncs, segueix instal·lat a les nostres pròpies arrels personals i socials. Aquesta xacra no deixa d'estar latent perquè és inconscient. Lluny de ser homes transformats, som homes en camí amb molta ruta per davant. I el que diem a la resta d’homes, modesta però fermament, és això: “Homes, reconeixem els nostres privilegis i la part masclista que hi ha dintre nostre; ens cal prendre’n consciència per tal de poder avançar plegats amb les nostres companyes”. 

 

Ens volem acostar, doncs, a les dones feministes als grups minorats pel patriarcat que busquen una alternativa social a aquest ordre mundial que ens governa i sotmet; que converteix la història de la humanitat en una infinitat de maltractaments. Però per ser creïbles en aquest acostament, haurem de fer recórrer el nostre propi camí, un camí paral·lel i solidari amb el feminisme. Perquè ens guien els mateixos objectius. Una senda compartida cap allò que ens pot semblar una utopia, però que marca el nord del nostre camí.

¡Contra les violències masclistes! ¡Contra la guerra! ¡Per la cura de la vida!

Xarxa 21 d’octubre
Barcelona, 21 d’octubre del 2024